sábado, 25 de julio de 2009

Nova remesa de PCR

Ja fa quasi dues setmanes que el Xavi i jo (Albert) vam arribar a l'aeroport de Comalapa després de 3 avions. Era dilluns 13 de Juliol quan el . Només arribar ja vam notar que aqui la gent està en una altra onda... mentre a l'aduana de Miami hi havia un poli amb cara de gos (tobacco? Acohol? No? Go.) a El Salvador ens van rebre amb cert afecte (bienvenidos a El Salvador! Han tenido un buen viaje? Algo que declarar?).
En aquells dies a la oficina de ESF al carrer El Clavel 13 estaven d'auditoria. Estaven un pèl atrafegats, però pel que sembla els comptes més o menys quadraven i hi havia bon rotllo amb l'auditor.
Vam tenir un dia per recuperar el jet lag, fer interminables preguntes i acostumar-nos a la nova casa (és a dir, la oficina). S'ho tenen molt ben muntat aqui... espais amples, il·luminats i ventilats, amb un jardinet i un arbre de mangos deliciosos. Et lleves pel matí i tens gana? Agafa un mango!
La resta de la setmana ja vam començar amb la feina. Vam estar recolzant el taller d'alternatives pel municipi de Chiltiupan, a La Libertad. En aquells dies vam estar familiaritzant-nos amb les eines que utilitzen aqui per tirar endavant el Pla Director: les bases de dades, els GPS, les taules d'excel, el gran ArcGIS... la gent d'ACUA va tenir paciència per ensenyar-nos tot això.

Una setmana abans d'agafar l'avió, el Marc, home que entén molt bé el concepte d'oci i festa, ens va proposar d'anar d'excursió amb la Federación Salvadoreña de Montañismo y Escalada. Així que el primer cap de setmana ja vam fer la motxilla per pujar el Volcan de Agua, a la vora de la ciutat guatemalteca d'Antigua Guatemala. Antigua era la típica ciutat-museu plena preparada pels guiris. Era maca, però no s'assemblava als pobles del voltant, més autèntics, caòtics i humans. Ja pujant el volcà ens vam començar a adonar que a El Salvador tot és molt intens. Quan fa sol pica molt, quan plou quasi t'ofegues i la vegetació creix encara espessa a més de 3500 metres d'alçada. Però el millor de l'excursió va ser la bona companyia i les noves amistats.

A la setmana següent, vam seguir amb la feina i vam rebre (junt amb els d'ACUA) una classe magistral sobre el famós excel d'alternatives i pressupostos, el qual crec que es mereix algun nom més original. Va ser impartida per la Neus, the master of hidraulic science, i la Cristina, the great queen of excel.

Dimecres jo em vaig traslladar a Sensuntepeque, departament de Cabañas. Allà estaré treballant amb la contrapart, ADES, fins al final de la meva estada aqui. És una zona més rural, i no hi ha tanta gent jove. Però l'activitat d'ADES és molt interessant. Té un caire més polític i d'incidència que no pas ACUA; fa poc que han començat a implicar-se en projectes tècnics amb el recolzament de ESF. Perquè es pot reivindicar i defensar el dret a l'aigua, però si al govern li interessen més altres assumptes que invertir en comunitats rurals mig oblidades el que cal fer és fer efectiu aquest dret mitjançat un pla director i els projectes que sorgiran.
El problema d'ADES és que té molt poc personal tècnic format, per això el recolzament que ofereix ESF és important.

En qualsevol cas, ADES actua en una zona difícil. El seu color polític és clarament d'esquerra, mentre que Cabañas es feu de la dreta més rància, Arena. Les alcaldies tenen força autonomia, així que malgrat el governador departamental sigui del FMLN (o el Frente, partit que va guanyar les eleccions generals) no es pot impedir que els alcaldes areneros reparteixin les ajudes econòmiques (bàsicament gra i altres materials agrícoles) només entre els seus votants.
Això forma una tensió social important, fet que porta inevitablement violències de diversos graus. Fa poc dos companys d'ADES, periodistes de Radio Victoria, van haver de marxar de la ciutat per estar amenaçats de mort. Però el cas més greu és el de l'assassinat de Marcelo Rivera, activista polític d'esquerres i bandera de les protestes contra el frau electoral. El mòvil de l'assassinat no està clar, i encara que no cal caure en l'especulació el motiu polític no és descartable. I això és molt fort. El seu germà, el Miguel, forma part de l'àrea d'ADES en què treballem (Desarrollo Local), i ha quedat una mica coixa sense ell.
Enmig de tot això hi ha la Pacific Rim, empresa canadenca especialitzada en l'extracció d'or que actualment està realitzant exploracions a la zona. En el transcurs de la seva activitat ha deixat un rastre de contaminació i misèria ecològica importants, malgrat la seva web declari que són "environmentally and socially responsible". Y una mierda pinchá de un palo. Contra aquesta empresa s'ha format la Mesa Nacional Contra la Minería, on ADES hi té un paper important. Una cosa és el desenvolupament econòmic del país a través de l'explotació dels propis recursos naturals, i una altra és la depredació més irresponsable per part d'empreses transnacionals que es recolzen en la corrupció d'alguns polítics clau.

Els caps de setmana torno a la civilització, a San Salvador. És el temps que tenim per sortir de festa, conèixer gent, ballar salsa, anar a escalar, a la platja... en fi, empapar-nos de l'alegria salvadorenca!


Albert Caubet

No hay comentarios:

Publicar un comentario